Fundació Ferrer Salat

CONEIX ELS BECATS

Elionor Lara

“El que més feliç em fa de fer música és poder pujar a l’escenari i compartir amb el públic l’energia màgica que es crea en un concert. Per un moment, músics i públic quedem immersos dins una atmosfera que fa que es pugui crear quelcom realment especial”.

“El que més feliç em fa de fer música és poder pujar a l’escenari i compartir amb el públic l’energia màgica que es crea en un concert. Per un moment, músics i públic quedem immersos dins una atmosfera que fa que es pugui crear quelcom realment especial”.

L’Elionor Lara va començar la seva relació amb la música com a pianista, però sempre havia tingut clar que volia cantar. “Des de petita he cantat als cors de l’escola. Allà és on vaig aprendre a gaudir de la música”. Als setze anys, un any després de començar a estudiar el cant com a instrument, va entrar a cantar al Cor Jove com a soprano. “Aleshores vaig saber que voldria dedicar-m’hi”, assegura. “I el que tenia clar era que volia estudiar al Conservatori del Liceu. Investigant vaig trobar la convocatòria de les Beques Ferrer-Salat i vaig decidir intentar-ho. Recordo que arribant a les audicions vaig sentir que mai havia estat envoltada de tants cantants d’un nivell tan alt. Em va posar una mica nerviosa però també em va intrigar. Entrar al conservatori i veure tants joves així de preparats va fer que prengués consciència de com de gran podia arribar a ser el món del cant. En tinc un record bonic”. Aquest estiu, l’Elionor va cantar com a solista acompanyada pels músics del Gran Teatre del Liceu pel festival Bachcelona. Mitjans com La Vanguardia se’n van fer ressò destacant “una musicalitat que li augura un gran futur”, entre altres elogis. I encara que últimament està treballant un repertori més proper a la música antiga, no vol deixar de banda repertori més modern com l’òpera. De fet, recorda la producció de La Cenerentola al Conservatori dins el programa de Màsters d’Òpera com una experiència realment especial: “per primera vegada podia sentir que feia òpera de veritat, cosa que com a estudiants no sempre tenim l’oportunitat de viure. Allà vaig veure com era entrar dins el personatge, treballar-lo i evolucionar amb ell, coses que només pots aprendre des de l’experiència. El pas pel Conservatori em va obrir un nou món que tinc moltes ganes d’explorar com a professional”.

INSTRUMENT
Piano

TIPUS
Perfeccionament